Primera setmana

No se per on comensar.. Arribar a Windhoek va ser tota una odisea. Despres de 11h esperant, el vols es va cancelar per culpa de la neu i vaig haver de dormir en un hotel a londres. el dia seguent vaig marxar a les 21h com previst. El vol va transcorrer tranquil, tot i els plors de les criatures que tenia al davant i a les 9 del mati vaig arribar a johannesburg. Alla vaig esperar pacientment fins que a les 12h vaig volar fins a Windhoek, desafortunadament la meva maleta no va apareixer fins al cap de 3 dies.
Em llevo a les 7, esmorzo dues torrades amb melmelada de maduixa i a les 8 comensem a treballar. Les tasques es divideixen entre 3 o 4 grups de 4 voluntaris i voluntaries i canvien cada dia. Preparar el menjar, controlar les tanques, passejar els babuins o caracals i alimentar els carnivors. De 10:30 a 11 tenim una pausa per menjar magdalenes i despres treballem fins l'hora de dinar (que per cert esta bonissim) a les 2:30 tornem a la feina fins les 6, que es la hora en que sopem (hiper dora) despres tenim temps lliure fins que anem a dormir, i normalment bevem unes cerveses i juguem a cartes.
El paisatge es precios i la temperatura es va regulant entre fortes plujes i un sol espatarrant. Tenim una piscineta pels voluntaris i es miolt agradable fer-la servir en els dies mes calids.
El projecte preten reintroduir la major part dels animals que hi ha al centre, pero n'hi ha que no podran tornar a ser lliure mai mes, per culpa de ferides o massa domesticacio.
Els bebes babuins son molt macos i inteligents pero a vegades son agressius, i he rebut forsa mossegades fortes (unes 6). Els guepards que no podran tornar a ser lliure tambe son molt macos i es deixen acariciar com si fossin gatets domestics, tot i aixi un jove anomenat cubby si que es preten poder alliberar, i vaig rebre una esgarrapadeta per la seva part.
Ahir ens van dividir en tres grups, tapar els ulls amb benes, posar en 3 jeeps i deixar al mig de la sabana. Haviem de tornar fins al punt inicial, trobar 5 tipus d'excrements, petjades i arbres. Despres de caminar 2h i saltar una tanca de 3 metres vam aconseguir quedar segons, va ser una gran experiencia tot i que tothom es va cremar la pell (sobretot dues sueques que anaven al meu grup)
Avui al mati hem trobat dos oques assassinades per un caracal i tothom esta molt trist perque les tenien des de petites i ens seguien a tot arreu.
La setmana que ve portare el cable de la camara i penjare algunes fotos.

Heathrow

Avui ha comensat el viatge, 2 mesos per davant imposen una mica, pero viatjar es tambe observar i aprendre coses noves constantment, ja no hi ha temps per la por. A les 6 i escac del mati l'aeroport es un indret silencios i semi-desertic. Nomes destaca en un raco un jove tocant suaument l'ukelele. Embarco sense problemes i el vol transcorre en una atmosfera calida (fet sorprenent). No desperto fins que anuncien que queden 10 minuts per arribar a Londres i la temperatura es de 5 sota zero. Passo els controls mig endormiscada i vaig al lavabo buscant una mica d'aigua freda per despertar pero m'he de conformar amb una modernitat i sofisticacio en les que l'aigua freda a l'hivern no te cabuda. Amb 11 hores per davant decideixo buscar algun raco amb wifi, pero els aeroports ja han perdut aquest darrer toc de generositat i he de pagar un ordinador per minuts per poder accedir a internet. Tot i aixo em sento plena d'energia i el bon humor regna sobre el meu cos. Ara em disposo a trobar algun seient ben confortable i endinsar-me en la lectura d'1Q84 de Haruki Murakami. Seguire informant.

Dia 0

Queden menys de 24h per començar el viatge cap a Namibia, un país plè de matisos, d'una llum única i uns colors que viatgen sempre entre el groc i el vermell. En aquest blog, sempre que tingui internet intentaré anar explicant les meves experiències i penjar fotos del viatge.